El nom del text és: Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información. Es tracta d'un text de Jordi Adell, professor de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló de la Plana. Es tracta d'un text publicat en premsa, amb la referència bibliogràfica: M. Area (Coord.): Educar en la sociedad de la información. Bilbao: Descleé de Brouwer.
Després de llegir l'article es pot decidir que els objectius de l'autor són:
- Conèixer la importància i la influència que tenen les Noves Tecnologies en la nostra societat.
- Informar de la utilitat que les Noves Tecnologies tenen en l'àmbit educatiu i els avantatges que suposen.
- Mostrar que els avanços en les Noves Tecnologies han canviat la societat i l’esser humà.
El text està estructurat en 6 apartats: Introducció, L'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació, Les noves tecnologies de la informació i la comunicació, Algunes repercussions de les noves tecnologies, Cap a la societat de l'aprenentatge, i Corol·lari: Educar és una tasca centrada en el futur.
En la introducció es destaca que les noves tecnologies han canviat la nostra forma de fer les coses i de pensar, a més aquestes desenvolupen un paper fonamental en la societat, i estan tan integrades en les nostres vides que de vegades ni ens adonem d'elles. En canvi en l'àmbit educatiu encara no s'utilitzen suficient.
En el segon apartat es fa un resum de l'evolució de les tecnologies en la historia. El primer dels canvis importants va ser l'aparició del llenguatges, el segon va ser l'escriptura (signes gràfics per registrar la parla), que permetia descontextualitzar i era independent del parlant/autor. El tercer gran canvi va ser la impremta, que permetia reproduir textos en grans quantitats; i el quart van ser els mitjans electrònics i la digitalització. Tots aquests avanços tenen lloc dins un marc socioeconòmic que fa possible el seu desenvolupament i la transferència a la societat i la seva aplicació a la producció.
En el següent apartat es parla de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, es dona una definició d'aquestes i algunes de les seves característiques. També es parla de les xarxes informàtiques i Internet, les quals han suposat un gran canvi en el tractament de la informació.
En l'apartat 4 s'expliquen algunes de les repercussions que han tingut les noves tecnologies, com el problema de seleccionar la informació rellevant entre la immensa quantitat de informació que ens envolta; o la desmaterialització, deslocalització i globalització de la informació. També es parla de la confusió entre informació i coneixement, dels 3 estadis de l'evolució de les tecnologies de la comunicació de Levinson, i de les comunitats virtuals, Internet i les aules virtuals en la docència.
El 5é apartat: Cap a la societat de l'aprenentatge, inclou 5 subapartats. En aquest apartat es diu que l'educació és un sector poc obert a canvis i novetats, on la tecnologia no té un paper rellevant. Es parla del ràpid ritme de canvi de la nostra societat, de la contínua formació i reciclatge que deu seguir la societat, i de la necessitat d'arrimar les institucions formatives a les empreses i el món laboral. A més cal ampliar els escenaris educatius d'ensenyament-aprenentatge. Cal que els alumnes adopten un paper més actiu, utilitzant les noves tecnologies. Alguns autors consideren que les escoles deurien desaparèixer i l'ensenyament es deuria fer a través de recursos com les aules virtuals. Afegeix que les xarxes permeten connectar els estudiants amb material d'autoestudi, a més de permetre la comunicació entre professors i alumnes i entre alumnes. El professor deu orientar a l'alumne per buscar la informació i ensenyar-li a utilitzar les noves tecnologies. A més els nous materials d'ensenyament-aprenentatge, com la digitalització i els nous suports electrònics donen lloc a emmagatzemar i presentar la informació.
Finalment l'autor mostra les seves conclusions en el corol·lari, on destaca la idea que tot està canviant (com treballem, com ens relacionem, com percebem la realitat...) i això es deu als mitjans de comunicació i les noves tecnologies. També afirma que la educació i l'escola deuen adaptar-se a aquests canvis.
Per últim he de dir que crec que l'autor sí que aconsegueix els seus propòsits ja que argumenta les seves opinions i per tant provoca que el lector es convença del que diu. A més cal dir que sí que estic d’acord amb la majoria de comentaris i informacions que mostra l'autor, ja que les noves tecnologies tenen un paper molt important en la nostra vida i devem tenir coneixements i estar informats sobre elles. A més és molt important que tots ens formem contínuament i ens reciclem per a estar al dia i poder fer front als nous canvis que ocorren en la societat. En canvi no estic d’acord amb l'opinió de Perelman (autor citat en el text) ja que no crec que l'escola haja de desaparèixer ni siga obsoleta. Es cert que es té que donar més importància a les noves tecnologies en l'àmbit educatiu, però no crec que això signifique que les escoles i les classes presencials deguen desaparèixer.
Grisela Edo Peñarrocha
Assignatura: L20 Noves Tecnologies aplicades a l'educació.
2n Magisteri Infantil.
Curs 2007/08
